Són desitjables les llistes negres?

Pàgina principal

Objectius de l'ATD

Document i opinions

Documents per al debat

Sumari

Formulari

FAQ

Ordre del dia

Enllaços

Ja fa uns dies, a LANTRA (llista de la qual procuro anar-ne passant a la llista de l'ATD aquelles coses que us puguin ser útils), s'hi va produir una lluita molt encesa sobre la qüestió de les llistes negres d'agències que no paguen. També he vist que en alguna llista espanyola se'n comença a parlar.

TRIAC va organitzar un acte sobre aquesta qüestió i malauradament no hi vaig poder assistir. Estaria bé que els que hi participéssin en fessin cinc cèntims del que s'hi va dir.

Ja a la trobada del 24 de gener de l'ATD va sorgir aquest tema de passada. Es va plantejar aquesta possibilitat però el responsable d'una de les agències presents ja va avisar sobre el risc que suposaria una dinàmica semblant.

Cada país és un cas a part, amb problemes i solucions diverses. Unes solucions que funcionen en un país poden ser patèticament i ridículament inútils en un altre.

Cada solució proposada pot tenir implicacions legals i ètiques diverses (i no coincidents).

Cada problema és diferent. Naturalment, no és el mateix pagar tard que pagar tard sistemàticament o no pagar mai. I pitjor encara, no pagar mai a ningú sistemàticament. I pitjor encara: ja tenir-ho clar en el moment de contractar la feina. I pitjor encara, amenaçar amb represàlies professionals (nous encàrrecs, reputació, etc.) si s'insisteix a cobrar (tal com va denunciar algú a la llista esmentada). Qui estableix l'inici de la falta?

I, finalment, no és el mateix un conflicte nacional que transfronterer, cas en el qual cal admetre que la protecció jurídica és sovint inexistent o, si més no, admissiblement impracticable (i amb les particularitats culturals que vinguin a tomb).

La qüestió central és si és ètica (i legal) la via de la llista negra.

Després: quines garanties i procediments caldria seguir? Ha de ser una associació o una empresa privada (o diverses empreses privades) qui ho faci? En el cas que sigui una empresa, s'ha d'acollir a procediments públics i contrastables? Seria un bon negoci? Local o global? I qui en pagaria els costos (directament o indirectament)? Els traductors?, les agències?

No sóc advocat, però les acusacions públiques (i fins i tot privades, si es pot demostrar el seu efecte) cal refermar-les documentalment, oi? Les acusacions falses no són una simple anècdota, i les sancions han de tenir sempre una mesura justa i preestablerta. En segons quines circumstàncies, a més, una acusació podria ser objecte d'una demanda per difamació.

Podran reclamar les agències la creació de llistes negres de traductors? Cal recordar que en aquest país fins i tot els bancs han hagut de regular les seves llistes negres, no?

En el cas discutit a LANTRA, la International Translators' Association està integrada per dues persones, Rémi Pach i Coco Eisner, que trien un nom pompós per erigir-se en salvadors d'un col·lectiu (o per fer-se autopromoció, tal com es pregunten alguns) sense sotmetre's a un procediment públic, obert i regulat. S'ha insistit que el seu mètode seria un il·legal i no ètic, i que cal sempre recórrer als mecanismes legals establerts. D'altra banda, d'altres recorden que la situació esdevindrà aviat massa urgent a la Xarxa (atesa la seva globalitat i, sovint, la seva intangibilitat) per entretenir-se amb filigranes (raó de més, penso jo, per regular el procediment).

Tot plegat, quan s'inicia la polèmica, deriva sovint en les típiques històries d'horror dels extrems demagògics. Quin és el·límit?

Quna és la legitimitat de dues persones per convertir-se en jutges públics? Quines són les garanties que es seguiran envers agències, clients i traductors? (Parlo de garanties a l'hora d'establir el conflicte i de garanties a l'hora de resoldre'l.) Una altra vegada: una cosa és el que es faci i es legitimi públicament (ètica col·lectiva) i una altra de ben diferent allò que hom faci privadament (ètica privada, a la consciència de cadascú i que s'hauria de discutir a part).

La reputació és massa fràgil i seriosa per posar-la en joc per uns procediments que poden ser desmesurats si més no (producte de la visceralitat).

"Yes, just and exactly because of the risk of false accusations. Once you get on the list, your reputation may suffer, and even when removed, the damaged may be done and people who will have seen your name will perhaps never trust you again." (Manon)

Let's put it that way: a false accusation will harm an innocent agency but not much. 'Cause if you are really interested in accepting some work from them you can investigate further or require to be paid at reception, or something similar.
If, on the contrary you refuse their offer, this is not a problem, they are BUYERS and can find another seller (...).
For an innocent translator instead the damage is much more devastating, as he/she SELLS something many others are offering on the market.
So unless his/her specialty or language pair is difficult to find, the slightest doubt may advise the agency to look elsewhere (or not? can someone in the business confirm this?). (Valeria)

També es planteja el risc de deixar aquest aspecte de bescantament públic a la iniciativa personal de cadascú: aquesta dinàmica de rumorologia ja pren una forma en espiral.

Una darrera qüestió és -i independent, cosa que sovint s'oblida-: s'han de convertir les llistes de traductors en camps de batalla per a aquestes qüestions? (Si ho fos, hauria de ser una llista a part? Hauria de ser una llista moderada?) El risc evident és que la llista que hi caigués es fes invivible. I és per això que seria preferible que fos una llista específica que, de tota manera, ben aviat deixaria d'oferir segurament cap credibilitat mentre no es sotmetés a un procediment legal.

I, per què serveixen les llistes al capdavall? Em sembla que encara no en coneixem totes les possibilitats per decidir-ho.

Però vaja, almenys han de servir per discutir sobre aquestes coses.

En qualsevol cas, el debat ha estat apassionant (en alguns moments, però, també insultant). Si llegiu el document, veureu que ni els arguments d'una "banda" ni els de l'altra són menyspreables. I és un debat que sembla important. Personalment he estat prou afortunat (fins ara; toco ferro), i no tinc notícies directes de situacions problemàtiques a casa nostra, però penso que igualment cal tenir-ho present i preveure situacions que la globalització del nostre ofici pot comportar.

Albert Ràfols Sagués