Reunió presencial de l'ATD - 24 de gener de 1998

Després d'algunes baixes d'última hora, a la reunió del dissabte passat van assistir unes 23 persones, segons els organitzadors (unes 7, segons el Govern Civil), i va durar des de les 6:50 fins a les 9:10, és a dir, unes 2 hores i 20 minuts.

La reunió va tenir lloc en una improvisada però efectiva sala de juntes a la seu d'Ampersand Traducció Automàtica, SL, una bonica empresa de traduccions de Barcelona, aprofitant taules i cadires de procedència i grau de comoditat diversa. Va anar precedida uns minuts de presentacions i vermutillo, seguida d'un sopar al Drugstore David i rematada per una incursió alcohòlicolingüística pel barri de Gràcia, concretament al bareto Via Fora, local del qual ens van fer fora, valgui la redundància, cap a les 3 de la matinada. Tancaven...

Centrant-nos en la reunió, s'hi van tractar, bàsicament, els temes següents:

1. Identitat fundacional de l'ATD
2. Objectius de l'ATD
3. Establiment d'una quota de membre i remuneració del temps dedicat per alguns dels membres a la creació i manteniment dels serveis de l'ATD
4. Conveniència de dotar l'ATD d'una entitat jurídica formal
5. Conveniència d'establir alguna forma de relació entre l'Àgora i les altres associacions de traductors.

Aquest és un ordre del dia fet a posteriori, ja que el que es va proposar inicialment va ser seguit només d'aquella manera.

Anant punt per punt -d'una manera un xic desordenada-, el debat va anar aproximadament de la manera següent:

1- Identitat fundacional de l'ATD.

En Xavier Nerín i n'Albert Ràfols, organitzadors de la trobada i principals "culpables" de la creació de l'ATD, exposen els objectius i propòsits inicials de l'ATD: aglutinar en un espai de comunicació virtual els professionals de la traducció amb un interès o eina de treball en comú (Internet) i una adscripció geogràfica, lingüística o professional més o menys vagament relacionada amb allò que podríem anomenar "Països Catalans".

2- Objectius de l'ATD.

S'insisteix insistentment i amb insistència que no s'ha de crear l'enèssima associació, però cal admetre que hi ha tres perspectives:

• un criteri més reivindicatiu si bé tothom accepta que -encara que l'ATD, com a plataforma de comunicació, pugui canalitzar-ho- aquest objectiu correspon més a les associacions ja existents. Tal com es repeteix més d'una vegada, cal esforçar-se a no duplicar esforços. D'altra banda, la via de la reivindicació -tal com ja es va apuntar a la trobada- portaria més dissensions que unió (estem parlant d'un col·lectiu prou heterogeni). No vol dir que no calguin confrontacions dialèctiques, però l'esperit de l'ATD és essencialment el de la comunicació i el dinamisme digital, clau de volta del futur.

  "Dado que los potenciales miembros de ATD pueden ser traductores autónomos, independientemente de su pertenencia o no a cualquiera de las asociaciones existentes o a las empresas que formen parte de ATD, no veo por qué se deban excluir de sus objetivos el fomento de la calidad de la traducción, tarifas, etc. Estos asuntos, entre muchos otros, son, a mi juicio, muy propios de una plataforma de comunicación digital formada por traductores autónomos, empresas de traducción, asociaciones de traductores, etc., que es lo que se pretende. "

  "Una solución sería que en los estatutos se contemplaran estos temas quizá no con propósito reivindicativo, si por mayoría se decide que no es eso lo que se quiere, pero sí de difusión y propaganda."

• un criteri més orientat als serveis: que l'ATD es "limiti" a ser una simple plataforma de comunicació dels traductors, dotada de més serveis virtuals que els actuals, a l'espera que més endavant aquesta es consolidi com a tal i doni lloc a l'establiment i persecució d'altres objectius més concrets.

• una tercera opinió que dissortadament no té massa ressò és que l'ATD ha de ser un espai de debat i reflexió sobre els immensos canvis culturals i estructurals que la xarxa comporta i l'impacte que puguin tenir per al traductor.

Potser és hora de pensar que cap d'aquests tres criteris, és incompatible amb els altres i que cal confiar que l'ATD pugui ser una via d'integració i aglutinament.

Molt pertinentment, algú va esmentar que fóra convenient que les associacions s'aglutinessin "d'una vegada", la qual cosa les faria més eficaces. En aquest sentit, l'ATD seria una bona plataforma i punt de trobada. Es va plantejar el terme "plataforma o centre de comunicacions" per als traductors, en benefici de tots els que s'hi impliquin.

Del 3 al 5, vagament.

La reunió va anar perfectament gràcies a l'excel.lent comportament dels assistents que van respectar molt el torn de paraules (gairebé semblava un "xat"). Es van comentar diferents possibilitats, però finalment es va decidir que era el moment de decidir què vol ser l'ATD i que no podíem sortir sense conclusions.

1. Que l'ATD necessita uns primers Estatuts com a base legal operativa per a poder actuar i mantenir, si es dóna el cas, un compte corrent (més endavant veuriem si una associació com l'ATIC podria fer-se'n càrrec), si bé també es mostren recels per aquesta opció amb el criteri de no engavanyar ja d'entrada la dinàmica de l'ATD;

2. que l'ATD no hauria de repetir les accions que s'haurien de canalitzar ja per les associacions de traductors existents (ATIC, AIJC, TRIAC, SOBREÀTIC,...);

3. que l'ATD ha de ser una plataforma de comunicació i intercanvi, mitjançant Internet, per a tots aquells que hi participen en el món de la traducció (autònoms, empreses, filòlegs, etc.), per la qual cosa cal "institucionalitzar" el que ja tenim, concretant el funcionament i les normes d'altes i participació en els tres àmbits:
   • Llista de Correu (ja funciona). S'insisteix en què la llista és autònoma -absolutament oberta a tothom- i que no depèn de quin sigui el futur de l'ATD.

   • Xat (reactivar uns xats amistosos de tant en tant).

   • Pàgina (potenciar amb bases de dades, "faqs", consells, etc.)

     Conveniència o no, de disposar d'un domini propi (i que per tant seria una de les primeres despeses estructurals a assumir), condició aparentment inevitable siguin quins siguin els serveis que emprengui l'ATD.

     Possibilitat d'oferir-se a empreses de programari especialitzat com a plataforma de proves, amb un interès que seria mutu. Els desenvolupadors podrien anar provant versions d'avaluació i els professionals podrien disposar d'eines avançades i estar-ne al dia.

     Es recorda la memòria prèvia a la reunió amb tota una pila de propostes que, naturalment, són excel·lents ;-) Almenys, aquest document podria servir de base perquè tothom hi pogués dir la seva sobre les seves necessitats i il·lusions.

4. que tot això té un cost i que s'ha de finançar, pagant també les feines que es fan normalment amb caràcter voluntari. Per això es va establir que es prepararia un projecte de gestió dels tres àmbits esmentats al punt 3 i que es valoraria i es calcularia el cost i la possible quota per a comentar-la en aquesta llista de correu;

   És important que no sigui requisit formar part de cap associació. Encara que hi hagi un esforç de col·laboració i promoció mútues, cada organització s'ha d'impulsar per la seva pròpia eficàcia.

   Caldria pensar una quota de col·lectiu i una d'"autònom".

   "Para los que forman parte de grupos, grupitos, grupúsculos y grupeznos, se les hace un poquito "cuesta arriba" entender a los que no están fichados y caen muchas veces en el error de meterlos a todos en un saco, cuando las razones de no "pertenecer" pueden deberse a múltiples causas: la proliferación (y por tanto confusión) de asociaciones, las limitaciones - geográficas, sectoriales, idiomáticas - que muchas de éstas se autoimponen, la experiencia de haber desembolsado un dinero a cambio de bien poco, un miedo innato a la burocratización... el abanico es amplio, y el perfil del no asociado podría ir desde el Àcrata Tecnófobo y Despistado hasta el Renuente Recalcitrante y Racial... o el que simplemente desconfía o "no lo tiene claro"."

5. i finalment que aquests Estatuts de l'ATD han de deixar clar que no es vol substituir cap associació existent, sinó més aviat el contrari, que vol deixar la porta oberta per convertir-se, si es pot i es vol, en la plataforma de comunicació per a tots, on hi participarien totes les associacions, tant professionals com empresarials. Amb aquesta finalitat es va suggerir (i aprovar) que es convoqués una reunió amb representants de l'ATD, ATIC, TRIAC, AIJD, AELC, APETI i ACT (me n'he deixat alguna?) per estudiar aquesta col.laboració. S'acordarà i es notificarà la data i lloc de la reunió per al més aviat possible, naturalment.

   "L'associació és una qüestió de tràmit legal per a poder gestionar bé el domini i eventuals comptes corrents, sense voluntariats innecessaris (i perillosos). Crec que el sistema de la col·lecta no és ni just ni adient. Pagarien, com sempre, vint persones en benefici de 70. No ho trobo just. Com pots veure, no tothom ve als sopars (i si pretens "cobrar", encara vindrien menys). Respecte a l'autofinançament, no ho descarto en absolut. Crec que és un tema que s'ha d'estudiar i desenvolupar. Però ja que en parlem, un autofinançament podria obviar les quotes, però no obviaria l'associació, perquè: qui cobraria i gestionaria el pressupost? La constitució (gratuita) d'una mínima personalitat jurídica és inevitable (i si ens podem afegir algun dia a l'estructura d'alguna associació existent, doncs la fem desaparèixer i ja està)."

   Una associació és qualsevol grup amb una finalitat. Davant la Generalitat serem una associació, però això no impedeix que públicament ens donem a conèixer com a "plataforma de comunicació del món de la traducció". Es procurarà que quedi ben clar en els estatuts.

Es va acceptar que el més realista seria presentar dues propostes que permetessin prendre ja una decisió final:

1. partint del supòsit que alguna associació donés cobertura a l'ATD -ni que sigui provisionalment i de cara, sobretot, a la legalitat.

2. uns estatuts d'associació, encara que algun dels estatuts deixés ben clar que no es tracta de cap associació... ;-)

Això sembla conya però, tal com exposa en Miquel, cal evitar repetir esforços i funcions, i jo afegiria que cal també escatir noves formes de dinàmica col·lectiva.

"Supongo que este tipo de discusiones -asociacionismo, jerarquización, estatutos...sí/no- son necesarias y hay que pasar por ellas, pero una reunión de prácticamente tres horas centrada casi exclusivamente en este tema, me parece excesivo. Corremos el riesgo de matar el invento por aburrimiento cuando éste todavía está en pañales. Es una opinión, y asumo mi parte de responsabilidad en la crítica. Pienso que no es necesario redundar en el ideario inicial y acordado del ATD, pero no deberíamos olvidar que ésta nace como fruto de la inmersión general (de la profesión) en un nuevo medio de comunicación que nos obliga a variar conceptos esenciales (forma de trabajo, relaciones con los clientes, fuentes de información, ...) dignos de un análisis antropológico en profundidad. ... Para mi, plantear que el ATD debe constituirse formalmente en una asociación, es reiterativo y anacrónico (no se me ofendan, please, de bon rotllo). ¿Es que todavía faltan asociaciones en nuestro sector? ¿Hay algún argumento asociativo que no esté cubierto por las organizaciones legalmente constituidas y que el Àgora no pueda abordar sin pasar por ello?

"Acabo de comunicarme con una internauta amiga que, precisamente, estaba trabajando en el Colegio de Periodistas. Me ha confirmado lo que os explicaba el otro día: el GPD (Grup de Periodistes Digitals) no está constituido en asociación, el dinero para pagar el dominio y otros gastos lo recogieron en una colecta realizada durante una cena como la nuestra del sábado. [Cal comentar, en relació a aixó, que precisament ara s'ho estan començant a plantejar a partir de la celebració del Congrés i com a requisit ineludible per poder-se constituir com a interlocutors vàlids.] Pero claro, el Colegio les da la cobertura necesaria para organizar el congreso sobre comunicación digital que se hará en Barcelona el próximo mes de mayo. A todos nos parece evidente que para desahogar nuestras cuitas profesionales y hacerles frente ya están las asociaciones, pero ello no implica que no podamos debatir abiertamente sobre cualquier tema que nos preocupe, ya sean cuestiones tarifarias, el futuro del sector ante la moneda única europea, la necesidad de apoyar o no la creación de un Colegio profesional, la preocupación por el estatus del traductor frente al cliente o el intrusismo analfabeto de individuos sin escrúpulos lingüísticos. Pero esto no es lo que más me preocupa, nunca he sido muy proclive (salvo por conciencia, en épocas ya lejanas) al sindicalismo ni al asociacionismo, debo reconocerlo. Creo que no sólo deberíamos intentar adaptarnos o crear nuevas formas organizativas, también deberíamos plantearnos discursos nuevos pero realistas. ¿Qué sucede con el hiperlenguaje? ¿No tenemos nada que decir los traductores? [...] Porque, ¿donde están los hipocentros de este hiperlenguaje emergente? [...] ¿Hay que potenciar las especializaciones en nuestro campo? ¿Cómo puede ayudar esta herramienta que tenemos entre manos? Son sólo ejemplos, interrogantes lanzados un poco al azar. Pero estas cuestiones a mi me interesan.

"Creo que este tipo de debate, la comunicación, el ayudarnos en las dudas... este debería ser el espíritu Inet-ATD, el intento de superar la diáspora. Lo otro me interesa, pero menos. Para acabar, y volviendo a lo que ahora nos ocupa, pienso que la idea lanzada al final de la reunión podría sernos de gran utilidad. [...] Se trataría, básicamente, de mantener la ATD como plataforma de comunicación de todos los traductores (los que quieran, por supuesto) en interrelación con todas (id.) las asociaciones. Un 'matxambrat' virtual del que todos podríamos beneficiarnos. Las asociaciones apoyarían y sostendrían al Àgora, mientras que ésta las potenciaría como medios 'analógico-digitales' de organización. [...]

Ja són les 9, es fa tard, la gana estreny l'enteniment i hem d'anar desfilant cap al David. La reunió és tanca en aquest interessant punt, però el tema queda obert per anar-hi pensant.

"... ¿Habéis visto alguna vez un anuncio televisivo promoviendo la labor del traductor?. ... Esta asociación tendría el menor peso burocrático posible, el mínimo de normas y "pegas" y, encima, debe ser "Bueno, Bonito y Barato" y debe organizar "costellades" asiduas... "

"... ¿somos demasiados los traductores profesionales (un término algo elástico, quizá), o bien la competencia nace de una excesiva proliferación de (tal vez incompetentes, improvisados...) intermediarios? Por ejemplo, hay agencias-buzón que ni miran los trabajos y los entregan tal cual, consiguiendo de este modo reducir costes (horas de corrección, consultas...) y ofrecer tarifas más atractivas suministrando al cliente un producto que carece de revisión. Otras, revientan precios. ... Veo que a los compañeros que llevan años en esta faena y le dedican no digo genialidad, pero sí tiempo, esmero, dinero para actualizar diccionarios, etc. no le falta trabajo. Aún así, el número de horas que le dedicamos no compensa demasiado a nivel económico. A parte la posibilidad de apuntarse a una u otra asociación, no me parece negativo tocar el tema y de alguna manera hablar entre todos de lo que se está cobrando o dejando de cobrar. "

En el fons, encara que en un primer moment es plantejava la necessitat de reunions presencials amb "certa" regularitat, s'atenia a la petició dels que vivim lluny i per als quals baixar a Barcelona pot representar un inconvenient. Per a mi és relatiu perquè alguns clients els tinc a Barcelona -i encara no han descobert el correu electrònic!- però ja que reconeixíem que l'àmbit natural realista (i d'alguna manera, necessari) de l'ATD podria correspondre (de la manera més vaga i flexible) a allò que de vegades anomenem "els Països Catalans" (amb les excepcions que afortunadament permeti la xarxa), menys induït a sumar-se a la tasca es sentirà algú de València, les Illes, Catalunya Nord, etc.

Són veus que a mi m'agradaria sentir.

S'esmenta, finalment, que és de plànyer la manca de resposta per part d'algunes associacions i, especialment, de les universitats.

Els materials d'aquesta acta estan presos dels missatges remesos a la llista de l'ATD pel Xavi Garcia, en Miquel Núñez, la Celia Filipetto, en Martín J. Perazzo, en Xavier Nerín, l'Albert Ràfols, en Claudio Licciardo. Com sempre, però, el culpable en serà només un: l'Albert Ràfols. Si hi ha alguna pífia, segur que és d'ell. Pobret, no en sap més. Això, els materials els trobareu en cru a patam (juntament amb altres missatges relatius a la polèmica suscitada -aquest document vol recollir amb la màxima precisió més allò que es digués a la trobada que no pas el debat posterior a la llista).